Els biòlegs
agenda
escrit el 30 de agost de 2011

Entrevista a un biòleg

 

Image

 

1.     Quin creus que és el paper actual dels biòlegs en la protecció, ordenació i gestió del paisatge?

Segons el meu criteri, la participació dels biòlegs en qualsevol aspecte que tingui relació amb la definició d'un territori és imprescindible. Recolzo la meva afirmació en el fet que a qualsevol escala d'aproximació a un territori (hàbitat, ecosistèmica, ambiental, paisatgística) tenim com a elements essencials les espècies biològiques. Les tenim a nivell individual o en grups, les tenim des de la perspectiva de la qualitat ambiental o de la projectació paisatgística. Pràcticament res del que abordem en planificar o ordenar un territori té sentit sense les espècies i els ecosistemes i, malgrat això i del coneixement expert que cal per orientar millor les coses, el paper dels biòlegs no deixa de ser secundari molt habitualment.

I aquest paper cabdal que reclamo no només té a veure amb la consideració d'aspectes biològics en les primeres fases de planificació o projectació d'un territori, sinó, que és especialment important al llarg del procés de definició. El paper del biòleg pot contribuir com cap altre especialitat a ajustar convenientment totes i cadascuna de les contribucions que fan els altres professionals i decisors implicats.

En aquests moments, segurament la principal dificultat per a la implicació dels biòlegs en la elaboració de Cartes del Paisatge és la manca de professionals biòlegs formats en aquesta especialitzat i que tinguin experiència en el desenvolupament de treballs relacionats amb el territori. Per formació i coneixement ningú com el biòleg pot donar equilibri a la lectura del territori, la interacció de les persones, de les activitats i de les possibles evolucions futures.

 

2.     Quina és la teva percepció del paisatge del Priorat, de les seves transformacions i de les seves tendències cap el futur?

El Priorat com a territori té l'avantatge de tenir amples possibilitats de ser configurat de manera equilibrada, ja que els efectes de l'herència rebuda així ho permeten abordar.  Al contrari d'altres contrades catalanes, que no van saber dimensionar convenientment la riquesa que es generava en relació a la necessària millora de la qualitat territorial (si es vol paisatgística), el Priorat té la possibilitat, és a temps, de fer un pas endavant sense malmetre els valors territorials, per tant sense perjudicar el seu futur.

De fet, tot això, es podria entendre com procurar desenvolupar tota activitat de la comarca en relació a un seriós plantejament de turisme sostenible, que a Catalunya ja té unes enormes possibilitats d'implantació, però que en comarques com la del Priorat aquest potencial pot ser encara més transcendent.  

 

3.     Com veus la implicació dels agents de la comarca en la dinamització del paisatge del Priorat?

Pels comentaris que he fet en la resposta anterior, i entenent aquesta mena de projecte comarcal de desenvolupament sostenible amb una orientació molt turística d'alta qualitat paisatgística,  cal  considerar a tots el agents de la comarca com a subjectes actius d'una part de la responsabilitat i de l'actuació necessària per aconseguir-ho. Ha de ser una obra d'un territori en conjunt no d'un sector. Quant es parla de turisme sostenible, no s'està parlant tant d'un sector econòmic, que també, sinó d'una manera de projectar la vida de la comarca en general. Aquest és el repte diferencial que cal enfrontar.

 

4.    Quines propostes faries per millorar els objectius de qualitat paisatgística i el programa de gestió de la Carta del Paisatge del Priorat?

Catalunya en general, i el Priorat en concret, disposa d'un actiu força exclusiu que és difícil d'igualar per altres països. Efectivament disposa d'un territori divers i turísticament atractiu i d'una població amb una llarga tradició i experiència en l'activitat de proveir serveis turístics. Catalunya ho té en un context de societat avançada, tolerant, segura i posició estratègica a nivell mundial. Catalunya té en això el seu recurs especial.

Per tant, les propostes que cal incentivar són ben segur aquelles que vagin en la direcció de conjuminar les activitats econòmiques del lloc amb la preservació i incentivació dels actius del territori. Però acceptant també les limitacions, cas contrari l'experiència ens diu que acabem subvertint els valors i potencial preexistents per implementar coses que acaben sent un  problema i/o que van en detriment del bon estat del territori.

Un instrument que relliga equilibradament tot això és el Turisme sostenible. El Turisme sostenible ha de ser compatible amb la preservació o manteniment dels valors del territori (naturals, poblacionals, culturals, infraestructurals, etc.), ja que és imprescindible no malbaratar les possibilitats del territori com a recurs turístic essencial. Cal definir una manera d'interactuar que no generi pertorbació en excés, i que en tot cas tingui capacitat de ser modulat davant dels canvis dinàmics que es donin en el territori a diferents nivells. I aquest ha de repercutir positivament en el territori en el qual es realitza. Això significa, i és important, que l'activitat turística tingui efectes positius i reverteixi en les característiques del propi territori, conservant-ne o millorant-ne la qualitat. Però és tant o més important que, parallelament, suposi la millora de les oportunitats, estabilitat i condicions de vida del seus habitants.

Conseqüentment, convé desenvolupar una estratègia comarcal de Turisme Sostenible que superés les visions i connotacions restrictives que encara té i s'aposti per amarar de sostenibilitat les actuacions en el territori.

I és en aquest context que aquells països que adaptin i incorporin la sostenibilitat -els seus, criteris,  principis, i maneres de fer- a les activitats econòmiques i socials tindran millors possibilitats i perspectives de futur.

 

5.     Com creus que podrien els biòlegs implicar-se més en els processos de redacció de la Carta del Paisatge?

Cal atorgar als biòlegs el reconeixement i respecte com a especialistes en els elements bàsics de tot paisatge un lloc preferent en el desenvolupament d'aquests estudis i aplicació dels instruments de paisatge. El seu consell i arguments haurien de ser considerats. Tanmateix, la realitat actual fa que el paper del biòleg en aquests casos acostumi a ser secundari i ocasional, i les seves determinacions, criteris o prescripcions són les primeres en sucumbir davant d'altres d'altre indole.

Hi ha llocs on la planificació ha de ser conduïda per biòlegs, de manera que aquests recullen les demandes, les idees, i propostes dels diferents actors (polítics, altres tècnics, propietaris, financers,...). Queda clar que per a fer això cal que aquests biòlegs tinguin la formació adient. Les universitats habitualment descuiden això, i la formació del biòleg s'encamina a professions acadèmiques, i formació científica però no especialment tècnica, amb responsabilitats de planificació o de gestió.

Participació ciutadana
Consell Comarcal del Priorat Pl. de la Quartera, 1 de Falset, 977830119