Els gestors del paisatge
agenda
escrit el 18 de agost de 2011

Entrevista a un gestor del paisatge

Image

1.     Quin creus  que és el paper actual dels experts en gestió del paisatge?

Com a camp disciplinar de caràcter transversal, la gestió del paisatge es refereix a una amplia diversitat de temàtiques que consideren aspectes ambientals, socials, culturals, normatius i territorials. El paper dels experts en gestió del paisatge, al meu parer, no només s'ha de referir al coneixement i aplicació rigorosa d'una sèrie de tècniques i conceptes científics, sinó que s'ha d'orientar vers una traducció, molt més clara i específica del que es pot apreciar en el moment actual, del que significa el treball multidisciplinari que caracteritza els projectes i iniciatives de gestió paisatgística. Fer evident i subratllar aquesta voluntat transversal de la gestió del paisatge representa, a més a més, un actiu ben important de cara a la divulgació, difusió, sensibilització i conscienciació pel que fa als reptes que la cura del paisatge, en tant que be collectiu de primer ordre, representa en el moment actual. En definitiva, els experts en gestió del paisatge tenen una responsabilitat molt clara a l'hora de contribuir al posicionament, igualment diàfan, que tota comunitat de persones que habita un territori s'hauria d'exigir a si mateixa per mirar de garantir uns mínims llindars de qualitat de vida, cohesió social i sostenibilitat territorial, aspectes tots ells que es visualitzen de forma clara en la manera en que s'hi intervé i es gestiona el paisatge.

 

2.     Quina  és  la teva percepció del paisatge del Priorat, de les seves transformacions i de les seves tendències cap el futur?

Les diagnosis territorials existents mostren dues característiques de gran interès pel que fa al paisatge del Priorat i la seva projecció futura. D'una banda, el manteniment i impuls en alguns sectors concrets de l'activitat productiva agrària, representada fidelment per la importància del vi i de l'oli a molts municipis de la comarca. D'una altra banda, l'existència d'importants actius paisatgístics entesos en termes de valor territorial de forma clara, com passa amb elements constitutius d'una avaluació positiva del paisatge no només des de la perspectiva tècnica -a partir del treball realitzat al catàleg i la carta del paisatge- sinó també des del punt de vista de la percepció ciutadana i collectiva -que es manifesta en iniciatives com la candidatura UNESCO-. Així doncs, valors del paisatge com les terrasses de vinya o els perfils urbans dels nuclis i assentaments constitueixen un banc de dades del paisatge que no es pot entendre únicament en clau de manteniment museístic o conservació patrimonial sinó que, més enllà, haurien de constituir bases actives sobre les quans construir una identitat territorial per la comarca profundament ancorada en la projecció dels valors del paisatge més compartits. Uns valors que, reconeguts tècnica i socialment, poden ser bastida i aliment de projectes d'intervenció i gestió que generin un desenvolupament local major i de major qualitat que no equipari, com ha passat a d'altres territoris, transformació del territori amb pèrdua dels valors del seu paisatge.

 

3.     Com veus la implicació dels agents de la comarca en la dinamització del paisatge del Priorat? 

S'han de destacar iniciatives vinculades amb la dinamització i amb la defensa o protecció de determinats indrets i valors paisatgístics concrets de la comarca. La redacció de la Carta del Paisatge del Priorat representa una gran oportunitat en aquest sentit i pot facilitar la implicació de més actors en el procés de debat sobre quins son els valors del paisatge que la comunitat del Priorat vol mantenir i assegurar, sobretot pel que fa al plantejament d'objectius de qualitat del paisatge.  En aquest sentit, crec que la Carta del Paisatge significa la possibilitat d'explicar i fer entendre en que consisteix la dinamització dels valors paisatgístics a diferents tipus d'agent. Aquest gest podria portar a la implementació de projectes i iniciatives de dinamització paisatgística de diferent tipus tot treballant amb actors polítics, econòmics i socials. Així, el treball de conscienciació i establiment d'un full de ruta pel que fa als objectius de qualitat que implica la Carta del Paisatge s'adreçaria més als agents polítics; el treball d'innovació i suggeriment d'accions de desenvolupament local associades al manteniment i valoració del paisatge ofereix noves oportunitats als agents econòmics. Per últim, la participació i implicació en la dinamització del paisatge de la comarca per part de la població, en general, i dels agents socials amb prou presència i activitat, en particular, és sempre més difícil de vehicular però representa oportunitats interessants per impulsar iniciatives on participin grups de població d'interès, com, per exemple, la gent jove o la gent gran, que, per vies diferents i a partir de punts de partida diversos, podrien convertir-se en ‘ambaixadors' i actors actius de la dinamització paisatgística de la comarca a partir de projectes concrets d'abast comunitari i local.

 

4.     Quines propostes faries per millorar els objectius de qualitat paisatgística i el programa de gestió de la Carta del Paisatge del Priorat?

La definició d'objectius de qualitat del paisatge, com ha posat de manifest la redacció dels diferents Catàlegs del Paisatge a Catalunya, ha de fer front a tres dificultats principals: la primera es refereix a una formulació de vegades massa generalista, la qual cosa acostuma a aproximar massa la redacció dels objectius a una simple declaració de principis orientadors sobre el futur del paisatge. La segona te a veure amb una certa superficialitat en la redacció, derivada sens dubte de l'escala territorial amplia a la qual s'han referit fins ara els objectius i explicable a partir de la necessitat de recollir en una presentació sintètica una gran diversitat de situacions dins un territori regional. La tercera correspon a un plantejament certament retòric i massa proper a l'anomenat pensament benintencionat (wishful thinking), el qual situa en primer lloc els desitjos per sobre de les evidències reals,  i que resta sens dubte potencial als objectius de qualitat en tant que instrument de gestió. En funció d'aquest fet, els objectius es poden arribar a entendre en molts casos com meres aproximacions al que seria desitjable les quals no arriben a explicar, en realitat, com s'hauria d'assolir el que es proposa. Aquestes tres problemàtiques deriven en una última consideració: en moltes ocasions, els objectius de qualitat es formulen de manera tan generalista, ambigua i benintencionada que costa identificar el territori al qual es refereixen doncs serien en principi aplicables a un gran ventall de paisatges diferents. D'una altra manera, fora desitjable que els objectius de qualitat per a una comarca com el Priorat s'entenguin clarament formulats per a aquella comarca específica i no fàcilment aplicables a d'altres paisatges. Aquest és, al meu parer, el principal repte que els objectius de qualitat paisatgística recollits a la Carta del Paisatge del Priorat haurien d'assolir. Una de les possibilitats per a aconseguir-ho seria treballar els objectius de qualitat del paisatge a l'escala local-municipal, on la dimensió territorial més acotada permet ser concret i específic, per, a continuació, plantejar un sumatori final d'objectius referits a l'escala de tota la comarca.

 

5.     Com creus que podrien els professionals de la gestió del paisatge implicar-se més en els processos de redacció de les Carta del Paisatge?  

Penso que els professionals de la gestió del paisatge podrien implicar-se més en els processos de redacció de les Cartes del Paisatge de dues maneres. En primer lloc, com s'ha dit al començament, una de les responsabilitats noves que, al meu parer, tenen els professionals que desenvolupen la seva tasca dins l'àmbit general de la gestió del paisatge és la d'expressar en projectes comuns la necessitat del treball transversal entre diferents disciplines i orientacions professionals de cara a assolir marcs d'intervenció i gestió del paisatge més eficients i innovadors. En aquest sentit, penso que fora interessant que els treballs de redacció de les Cartes del Paisatge poguessin recollir aquest debat a partir de diferents tipus d'iniciatives: constituint una taula de professionals amb caràcter multidisciplinari o establint una ponència tècnica encarregada de copsar els diferents punts de vista dels professionals que treballen en gestió del paisatge per a continuació constatar la proximitat o desacord en les visions i propostes de manera que s'arribés a un document annex al text de la Carta del Paisatge o potser integrat en el mateix, que contribuís a un text més innovador i suggeridor. En segon lloc, crec que una forma ben interessant de reforçar el paper dels objectius de qualitat del paisatge en la línea que s'esmentava abans, seria proposar projectes d'intervenció i gestió del paisatge que subratllessin, precisament, els objectius de qualitat explicats al document de Carta del Paisatge i no es referissin a una millora de les condicions del paisatge en general. És aquesta una tasca que, òbviament, pertany als tècnics, especialistes i professionals de la gestió del paisatge, més que no pas als agents polítics, econòmics i socials, i que pot ser extremadament important en tres sentits diferents i complementaris: primer, per a clarificar, explicar i mostrar el potencial dels objectius de qualitat paisatgística; segon, per a fer evident com aquests objectius poden ser assolits a partir de l'acció en aquest cas tècnica; tercer, per a contribuir a la divulgació i sensibilització pel que fa a la presa de consciència de la resta d'agents i actors del territori sobre la importància de tenir uns objectius de qualitat del paisatge com a pas previ a tenir un paisatge de qualitat.

 

Participació ciutadana
Consell Comarcal del Priorat Pl. de la Quartera, 1 de Falset, 977830119