Els geògrafs
agenda
escrit el 10 de juny de 2011

Entrevista al representant del Col·legi de Geògrafs de Catalunya

 

Image

 

1. Quin creus  que és el paper actual dels geògrafs en la conservació, ordenació i gestió del paisatge?

La tasca dels geògrafs és polièdrica i en funció de l'aproximació que s'adopti prendrà un rol o un altre, tal i com s'ha vist en la participació de geògrafs en la redacció de catàlegs de paisatge, textos normatius, o bé instruments de gestió. En tot cas, un element comú que la comunitat geogràfica hauria de plantejar-se a l'hora de tractar qüestions lligades al paisatge el podríem resumir amb la següent frase del geògraf italià, Giuseppe Dematteis: "Projectar el territori significa, per davant de tot, representar la diversitat en termes de possibles respostes locals als canvis globals, així com forçar els límits dels llenguatges universals de manera que aquests siguin capaços d'abraçar i vehicular raons i valors locals". Amb aquesta frase posem de manifest el paper del geògraf com a lector del territori des d'una perspectiva de saber extreure allò que el territori té de singular i plantejar-lo en uns termes que efectivament siguin comprensibles més enllà de l'entorn immediat.
Un cop plantejada aquesta premissa, el paper del geògraf serà el d'entendre el paisatge com un element més de valorització territorial que s'hauria d'encaixar amb les dinàmiques econòmiques i socials que marquen l'ús que fem del territori. Des de la geografia entenem que ordenació i gestió són elements inseparables, i que, com a resultat d'una adequada aplicació dels instruments al nostre abast, en resultarà l'oportuna conservació. No de la "imatge" del paisatge, sinó d'aquells valors locals als que fèiem referència més amunt.

 

2. Quina  és  la teva percepció del paisatge del Priorat, de les seves transformacions i de les seves tendències cap el futur?

No es pot plantejar una "percepció" disciplinar d'un determinat paisatge. Precisament un dels ensenyaments de la geografia és que el territori, i molt especialment el paisatge, és percebut de formes molt diferents en funció de l'ús que se'n fa. Un pagès, un turista, un hoteler, un escalador, un industrial... tots elles tenen percepcions diferents del paisatge del Priorat, i des de la geografia podem ajudar a desxifrar aquestes percepcions per tal de trobar aquells elements comuns sobre els quals poder construir una estratègia. També des de la geografia hem de tenir molt en compte l'escala des de la que observem el paisatge. Així, podem desxifrar les transformacions del paisatge en funció dels processos erosius que han fet variar alguns vessants, però també de la mecanització del camp que implica una transformació notable de dels espais conreats, o la millora en quant a equipaments i serveis que ofereixen alguns nuclis urbans de la comarca. Si d'alguna manera volem encaixar una perspectiva dinàmica del Priorat des de la geografia, és a dir, des del reconeixement de les dinàmiques territorials, el podem definir des de l'equilibri. Un equilibri que ha sabut trobar la comarca, en tota la seva complexitat d'agents entre un manteniment adequat de la diversitat d'usos del sòl, i una defensa d'algunes de les dinàmiques que més han afectat altres comarques rurals com és la dispersió de la urbanització per usos molt poc intensos en relacions socials.

 

3. Com veus la implicació dels agents de la comarca en la dinamització del paisatge del Priorat?

Des de la distància que imposa no conèixer ni participar activament en la vida social del Priorat, entenem que només el l'existència dels treballs preparatius per a l'elaboració de la carta del paisatge ja implica un elevat grau de maduresa. El fet de comptar entre els grups de treball representants d'interessos molt dispars donarà un grau de qualitat superior als resultats. Si bé la tasca és difícil, hom sap que d'exercicis com aquest es poden extreure, no ja beneficis directes, però sí coneixements compartits que tard o d'hora acabaran aflorant.

 

4. Quines propostes faries per millorar els objectius de qualitat paisatgística i el programa de gestió de la Carta del Paisatge del Priorat?

En els documents fins ara elaborats es desenvolupa de forma molt adequada una gradació entre el decàleg general dels objectius de qualitat paisatgística, la corresponent adaptació dels objectius del Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona a l'estudi més detallat del Priorat i l'efectiva elaboració d'objectius concrets per cada una de les subunitats establertes. De cara a millorar aquest decàleg d'objectius així com el seu desenvolupament, potser es podria fer una classificació diferenciant més clarament els aspectes físics dels aspectes intangibles. Entenent que el paisatge, com el territori, és un valor dinàmic, sotmès a contínues transformacions, ens hauríem de posicionar de forma més clara en aquelles qüestions que afecten o intervenen en els elements físics del paisatge: nuclis urbans, accessos, boscos, conreus, topografia i visuals, etc. Un cop establerts tots aquells elements vulnerables o millorables des del punt de vista físic, podríem a enunciar objectius quant a les dinàmiques que hi intervenen. Poblament, mobilitat, activitat econòmica. Amb aquesta classificació, que de forma implícita ja hi és però que requereix, al nostre entendre, una major evidència, podríem avançar de forma més eficient un programa de gestió. En aquest segon apartat dedicat a la gestió, és molt important definir molt clarament quins són els agents identificables en un sector econòmic o social concret i unes administracions competents en cada una de les matèries esmentades en els objectius de qualitat. Un cop identificats aquests agents, hem d'assumir la presència d'agents indefinits, que no responen a un quadre fàcilment identificable però que tenen efectivament una importància en la deriva del paisatge del Priorat. Qüestions com el canvi climàtic, o les derives macroeconòmiques escapen als mètodes de gestió concertada, però usos del territori com el turisme, l'activitat agrària, etc. tenen interlocutors vàlids a la comarca. Identificar no només els signants de la carta i la seva respectiva responsabilitat, sinó també saber trobar els corresponents interlocutors és un treball de base que assegurarà, si més no, una millor eficiència en la posada en marxa de la carta del paisatge. Més enllà dels interlocutors locals, caldrà saber identificar i establir ponts de comunicació, potser no necessàriament estables, amb altres agents que transcendeixen de l'àmbit comarcal però que sí tenen una certa importància en les dinàmiques del paisatge. Aquesta és la tercera qüestió important d'aquest apartat. Saber identificar l'escala a la qual es desenvolupa un procés ens permetrà identificar el corresponent agent interlocutor i buscar el millor mecanisme per tal d'adaptar al màxim el procés als objectius establerts anteriorment.
Finalment, un exercici continu de revisió dels objectius és una tasca que haurà de ser prioritària un cop s'hagi madurat l'aplicació de la carta. Establir criteris d'avaluació del seu acompliment, eficàcia i eficiència és una responsabilitat ineludible de tots els signants de la carta del paisatge.

Totes aquestes qüestions queden ja implícitament citades en els documents elaborats fins ara, però una major evidència dels mateixos seria, potser, un exercici que ajudaria a una millor gestió del procés d'aplicació. Les podríem resumir de la següent manera:

  • Identificació i classificació dels aspectes tangibles i intangibes en els objectius del paisatge.
  • Classificació dels agents involucrats en funció de la dinàmica o procés, de la seva implicació o no en la carta i del seu àmbit de competència.
  • Anàlisi de l'escala dels fenòmens amb incidència en el paisatge i vinculació d'aquests amb un interlocutor vàlid a l'adequada escala administrativa o sectorial.
  • Inclusió de procediments d'avaluació d'acompliment dels objectius i del procés d'implementació de la Carta.

 

5. Com creus que podria el teu Col·legi professional implicar-se en la Carta del Paisatge del Priorat? En quines accions i compromisos podria fer-se responsable o col·laborar?

Des del Col·legi de geògrafs de Catalunya entenem que una carta del paisatge és un exercici en què, per damunt de tot, hi ha de constar un compromís de caràcter local dels agents implicats i que de les seves voluntats es derivin les directrius determinades a la carta. En aquest sentit, des del Col·legi, recolzarem qualsevol activitat tant professional com desinteressada que es faci per part dels respectius col·legiats. Tanmateix, en tant que organització restem a la disposició dels impulsors per qualsevol acció d'assessorament o consulta que es consideri oportuna. En aquest sentit, un bon exercici, degut a l'experiència del Col·legi com a tal i sense voler interferir en el procés de redacció i aplicació de la Carta, podria ser el d'establir un sistema d'avaluació dels resultats obtinguts. El coneixement geogràfic dels processos que afecten el territori i el paisatge permet una visió dinàmica i de conjunt que permet en bona mesura l'establiment de criteris de seguiment i acompliment dels objectius marcats.

 

 

  

Participació ciutadana
Consell Comarcal del Priorat Pl. de la Quartera, 1 de Falset, 977830119