Fòrums
agenda

En aquest espai s'aniran obrint temes de discussió entorn la Carta del Paisatge. Si ho desitgeu, podeu introduir nous temes de debat.

Es tracta d'un espai d'intercanvi d'opinions lliure i obert a tothom, en el qual us demanem que sigueu respectuosos amb les aportacions dels altres. Les aportacions seran validades per un responsable abans de ser publicades.

RECORDEU: Per seguir el fil de les converses de manera adequada, heu de respondre al final de la conversa. Feu clic a "Última resposta" o "Comenta" i al final de la pàgina trobareu un espai on escriure la vostra resposta.

Si el que voleu és parlar d'un altre tema diferent: Feu clic a "Proposa un nou tema de debat" a l'inici de la pàgina. 

Millorar el paisatge    escrit per cartapaisatge el 17 de maig de 2011

En el moment del procés en què ens trobem, redactant el pla de gestió del paisatge, és molt important conèixer tots els aspectes del paisatge de la nostra comarca que es poden millorar o protegir. Per això ens interessa que vosaltres, tant si viviu, treballeu o feu turisme al Priorat, ens digueu quines millores paisatgístiques creieu necessàries.

Ja sabem que el Priorat és molt divers i que és difícil ...

  • Hola,

    -Penso que caldria regular els disparadors automàtics que s'utilitzen per fer fora les aus (al matí) i senglars (de nit) dels camps de conreu. No pot ser que segons on vas es sentin aquests sorolls de dia i de nit ja que perturba la tranquilitat i l'equilibri del paisatge (i el personal també). Hi han altres mètodes tant o més efectius per evitar l'atac de les aus. Si volem un paisatge equilibrat caldrà contemplar la contaminació acústica de l'entorn i, especialment en aquest cas i en altres casos, penso que és molt ofensiu per veïns i visitants.

    -Cal que es faci complir la llei d'accés motoritzat al medi natural als nostres camins i senders per part de particulars i empreses d'activitats (en aquest cas i en alguns casos podria estudiar-se el donar permisos per accedir a determinats espais com p.ex. els taxis 4x4 als parcs nacionals).

    Gràcies!

    escrit per Josep M. el 21 de maig de 2011
OPINIÓ    escrit per cocopere el 03 de març de 2011
Bastant d’acord amb el Sr.Prats en la defensa dels pagesos com autèntics definidors del nostre paisatge i als qual s’haurà de protegir i defensar. Respecte a altres comentaris penso que per desgràcia estem en un país (o no!), en un context, en un món... en que es fan moltes lle...
Document de bones intensions???    escrit per Ismael el 01 de març de 2011

Estic en les mateixes que el company Vaqué.

Primerament, de bones intensions el món n'es ple, altra cosa és qui les tira endavant, i aquí ja canvien les coses. Nosaltres, a l'igual que vaig comentar a la sessió de Cornudella, som cultura mediterrània, i a diferència de la del Nord d'Europa pensem amb el dia a dia i no pensem amb el demà, a l'igual que sempre fem les coses a mitges, exceptuant excepcions. ...

  • Hola a tots.

    He llegit l'aportació de Ismael,i vull dir-hi la meva.

    Opino que el paisatge ,és modifica en funció dels interessos  econòmics, difícilment podrà  seguir unes normes d'obligat compliment o prohibicions, possiblement les recomanacions per minimitzar impactes negatius sigui el més efectiu.

    Qui fa que un cultiu,s'implanti,doncs,a part de les polítiques agràries, i la bona feina dels productors,per oferir un producte de qualitat,la clau la té el CONSUMIDOR ,que escolleix un producte de proximitat,afavorint no sols el paisatge si no també el medi ambient.

    La vinya va "envair" els indrets més impossibles,en un moment que els habitants del territori,la van triar per el preu del vi alterat per la filo·xera i el moment econòmic.

    Aquest any,amb un sentiment difícil d'explicar,he tallat ametllers plantats  per mi, doncs després de dos anys perdent el treball que hi he fet ,ni tan sols regalant les ametlles,les ha aprofitat ningú,si exceptuem els senglars.

    Crec que aportaven un element decoratiu al paisatge,sobretot en aquest moment,però no puc mantenir un element decoratiu,sense compensacions econòmiques. 

    La mateixa Comunitat Europea ja va excloure ,de subvencions, les plantacions no uniformes de fruita seca, no crec que tinguessin en comte cap mena de paisatge,el preu ha fet la resta.

    Pel que fa al nostre terme,si la situació del sector de l'oli no es millora ,la transformació del paisatge ,pot empitjorar de forma dramàtica,per l'abandonament i l'augment del risc d'incendis.

    Espero que treballant plegats ,trobem camins per millorar el paisatge,que forçosament ha de portar aparellada ,una millor qualitat de vida dels residents ,que acollirem amb molt de gust els que vulguin passar per aquí a visitar-nos ,i aprofitar per gaudir dels productes de qualitat que els oferim.

    Salutacions cordials 

     

    escrit per Francesc Prats el 02 de març de 2011
FÒRUM: Els objectius de qualitat paisatgística del Priorat    escrit per administrador2 el 14 de febrer de 2011
L'equip redactor ha preparat un llistat d'objectius per a cada subunitat del paisatge. Podeu consultar-los a l'apartat "Els documents de la Carta del Paisatge". Us semblen correctes els 17 objectius generals? Els ampliaríeu o en faríeu una reducció? Si teniu alguna aportació, podeu escriure-la aquí.
 
  • Com s'ha explicat a la presentació i a tots els tallers, per redactar els objectius s'han tingut en compte moltíssims processos i plans (com l'Agenda 21 del municipi del Montsant, el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, el Pla de Foment Turístic del Priorat, els propis treballs de la Carta del Paisatge de 2004-2006) però especialment el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona, aprovat l'any 2010 pel Govern de la Generalitat. Lògicament, la Carta del Paisatge del Priorat, que abasta un àmbit territorial menor al del Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona, ha de ser coherent amb aquest. El Catàleg de Paisatge incorporava nombrosos objectius alguns dels quals són aplicables literalment al Priorat, d'altres de cap de les maneres i d'altres adaptant-se. La feina de l'equip tècnic ha estat avaluar tots els objectius i redactar-ne una proposta ambiciosa i extensa. Sobre aquests és sobre els quals els tallers han pogut avançar en millorar-los, prioritzar-los i sintetitzar-los.

    Sobre el major o menor grau de dificultat en la comprensió, s'ha partit d'un llenguatge tècnic però entenem que en els tallers s'ha arribat a un llenguatge més comprensiu. El que sí és cert és que alguns objectius (com el 7) en el seu redactat semblava que pretenien "fomentar" els parcs eòlics i solars quan el que deia és que s'havia de fomentar la seva ordenació i ubicació en espais poc sensibles. Entès des d'aquesta vessant, no sembla contradir l'objectiu 8.

    En tot cas, als tallers de participació ja s'ha avançat en fer aquests dos objectius molt més aclaridors, i en sintetitzar i fer més coherents la resta d'objectius. Encara que això no significa que estiguin tancats. En els propers tallers, on començarem a parlar ja de línies estratègiques i accions més específiques, possiblement s'anirant modificant també aquests objectius que s'han treballat al primer cicle de taller.

    En breu, anunciarem les dates dels propers tallers i l'objectiu d'aquests, com s'ha dit als tallers, serà començar a aportar idees sobre les accions que s'han de fer per aconseguir els objectius i buscar els compromisos dels agents.

    escrit per cartapaisatge el 03 de març de 2011
  • Penso que la redacció dels objectius és poc coherent, tant pel que fa a la tria i homogeneitat dels objectius (hi ha barrejats nivells molt diversos: excessivament genèrics i excessivament concrets), que arribe fins a la contradicció (7/8).

    Pel que fa a la redacció i al llenguatge, tampoc no em semblen ben explicats. El llenguatge massa tècnic en alguns casos dificulta la comprensió de certs sectors de la població i en cap cas no hi ha hagut una "explicació" ni la possibilitat de demanar-la en els tallers presencials que s'han fet fins ara.Ni el temps suficient com perquè cada entita participativa hagi pogut debatre entre els seus associats el objectius plantejats, els que no hi ha, els que poden ser suplerfus, etc.

    També pel que fa al llenguatge, per exemple, alguns dels objectius parlen de "promoure", "potenciar", etc. actuacions que no són pròpies d'una carta de paisatge (ccp 5,6,7,).

     Hi ha objectius que poden ser agrupats i d'altres haurien de ser desglossat en funció de l'àmbit que afecten, tant de sectors com geogràfics (urbanisme, patrimoni rural, etc..

     En conclusió, penso que prèviamanet al tallers hi hauria d'haver hagut una informació més exhaustiva i aclaridora, en un llenguatge més entenedor (i no només penjant documents al web), de la proposta que es volia sotmetre a la consideració de la gent. Això no s'ha fet i la senseció d'"anar per feina" en el mal sentit de l'expressió, plana per alguns dels participants al primer cicle de tallers. Que, per cert, no se sap en què consistirant els altres "cicles" ni quan ni com ni on...

    escrit per roser vernet anguera el 28 de febrer de 2011
FÒRUM: La Carta del Paisatge del Priorat i la seva utilitat    escrit per administrador2 el 14 de febrer de 2011
Aquest any 2010 s'ha repres el projecte de redacció de la Carta del Paisatge del Priorat. El proper dia 17 de febrer es realitzarà una jornada informativa oberta a tothom per explicar el projecte i parlar de la seva utilitat. Què us sembla que pot aportar la Carta del Paisatge del Priorat a la comarca?
 
  • La Carta del Paisatge no pot ser normativa, perquè així està definida a la Llei de Paisatge de Catalunya. Es defineix com un instrument de concertació voluntària i, per tant, no té associada normativa ni instruments d'obligat compliment. Una altra cosa fora que dins la Carta del Paisatge, algun dels objectius, estratègies i accions fos convertir en normatiu (via ordenances municipals, pla director comarcal o qualsevol altra eina que l'autonomia municipal i les lleis sectorials (llei d'urbanisme) permeten), en el cas que els agents del territori que hi tenen competència s'hi comprometin. Un exemple és el cas de la Carta del Paisatge de la Vall de Camprodon, en què 6 municipis van acordar fer unes ordenances municipals comunes per regular certs aspectes del paisatge dels seus municipis.
    escrit per cartapaisatge el 03 de març de 2011
  •  

    La carta del paisatge hauria de ser l'instrument per protegir i posar en valor la principal font de recursos, al meu entendre, del nostre futur: el paisatge.

    Dic hauria perquè hi ha una frase, que es repeteix constantment en tots els documents que llegeixo, i tots els advertiments i preguntes més freqüents: "COMPROMIS VOLUNTARIAMENT ADQUIRIT".

    Si la carta del paisatge no te rang de NORMA URBANISTICA SUPRAMUNICIPAL, consensuada i d'abligat compliment no crec que serveixi de massa cosa.

    Per posar un exemple, algú creu que si el govern de MAdrid hagues dit: "per motius de estalviar enegia ES RECOMANA i ES UN COMPROMIS VOLUNTARIAMENT ADQUIRIT anar a 100 Km/h  per l'autopista" ho compliria algú?

    LA RESPOSTA es clara: NO. Volen posar una llei que limita la velocitat a 100 i el que no compleixi SANCIÓ, i si no la pagues t'embarguen el compte, ja sabeu de que parlo, no?  

    I que consti que no hi estic d'acord amb´aquesta llei, però la he d'acatar, no? Teoricament es per un be comú superior , l'estalvi i la contamincació, encara que vagi en contra dels meus interessos individuals.

    Després de 10 anys de parlar de carta del paisatge, crec que hi hauria d'haber una aposta més ferma. Governar es pendre decisions valentes, encara que no siguin del agrat de tothom.

    Atentament

     

     

    escrit per vaque el 01 de març de 2011
Participació ciutadana
Consell Comarcal del Priorat Pl. de la Quartera, 1 de Falset, 977830119